Els llibreters han d’assumir canvis

Estrictament, i fent un resum de diverses definicions més o menys oficials o acadèmiques, una llibreria és un establiment dedicat al comerç al menor especialitzat en llibres, excloent els antics i els de segona mà, que té en la venda de llibres la seva activitat principal, és a dir, la que genera més valor afegit. Quantificant això, i seguint amb definicions certificades, podem aproximar-nos dient que entenem per llibreria els establiments que facturen més de 150.000 €/any en llibres (encara que venguin altres coses) o menys de 150.000 €/any, en llibres, sempre que aquest import suposi més del 50% de la facturació global de l’establiment.

Pel que fa a la tipologia, una classificació que ha fet fortuna les divideix d’aquesta manera:

  • Especialitzades, si concentren almenys un 60% de les seves vendes en menys de tres matèries.
  • Generalistes amb especialització, si facturen entre el 30 i el 60% en menys de tres matèries.
  • Generals de fons, si tenen més de 3000 títols de fons i no tenen tres o menys matèries que suposin més del 30% de les vendes.
  • Generals de proximitat, que són com les generals de fons, però no arriben a tenir més de 3000 títols.

Combinant aquests criteris podrem saber o intuir on podem situar una botiga on es venen, sobre tot, llibres.

És bo clarificar les coses, perquè quan parlem de la crisi de les llibreries, no sabem moltes vegades si parlem de la caiguda sostinguda de la venda de llibres, de la disminució de l’activitat lectora, del tancament de les llibreries urbanes o d’altres fenòmens diferents. I allò cert és que la problemàtica que afecta les llibreries té moltes especificitats depenent de la mida o la ubicació de la llibreria de què es tracti.

A Catalunya, com a molts llocs, la llibreria ha estat el lloc on privilegiadament s’han venut la major part de llibres, des de fa molts anys. D’una manera natural, les ciutats mitjanes de referència en el territori tenien la seva llibreria, que esdevenia també referència per un territori proper. D’aquesta manera, el comerç de llibres es sustentava en una mena de trama teixida de llibreries que es podia sobreposar sobre la xarxa urbana del país i, més o menys, coincidia. I tot aquest teixit ha definit un model, que avui necessitat canvis.

Però si només pensem en els canvis que afecten el model, o els canvis que han de venir impulsats per persones u organismes superiors a les del propi empresari llibreter, siguin institucionals, gremials, corporatius o de qualsevol altra mena, segurament quedarem curts. Perquè els llibreters i les llibreteres del país han d’estar disposats, també, a canviar el xip d’algun dels seus mètodes habituals de treball.

Si no hi ha canvis des de dalt, no ens en sortirem. però des de les llibreries, a peu de carrer, hem d’estar preparats i mentalitzats per impulsar-los, exigir-los i assumir-los. De tot això parlarem en aquest espai.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *