L’ADN de les llibreries

Què és una llibreria? Potser és una botiga on es venen llibres? És alguna altra cosa a més d’això? De llibres se’n venen a molts llocs. El lloc tradicional per excel•lència ha sigut sempre la llibreria, i els llibreters han fet escarafalls i s’han queixat amargament cada vegada que un nou canal de distribució ha vingut a amenaçar el privilegi heretat d’aquesta tradició. Quan tot un sector econòmic es veu amenaçat. sempre surt com un dels elements recurrents per a la seva preservació i salvaguarda el de les mesures proteccionistes que des de l’àmbit de la política poden venir en ajuda del sector, és a dir, del manteniment del nivell de vida i d’influència de tots els seus agents. En el cas del sector del llibre, editorials, distribuïdores, llibreries i els treballadors i treballadores que feinegen en aquests tipus d’empreses.
Tot i això, és sabut que les disposicions proteccionistes arbitrades des dels reguladors no acostumen a bastar, i és aleshores quan es parla de les mesures que des de l’autoorganització del sector es poden establir. En aquestes circumstàncies solen sortir dues menes de postura: la de defensa numantina contra els canvis, o la de canviar amb els canvis. Dinosaures d’una banda i animals capaços de mutar el seu ADN per adaptar-se, de l’altra. Al final del procés, els dinosaures acostumen a ser només un record (en el millor dels casos) o, més sovint, una referència cultural barrejada gairebé amb la llegenda. Rinovarsi o perire, diuen a Itàlia. I aquesta renovació pot venir estimulada per les regulacions polítiques, però depèn fonamentalment de la intel•ligència i de la capacitat d’adaptació del sector.
Penso que el llibreter que avui dia cregui que els seu establiment només és una botiga que ven llibres té un futur magre. A Madrid, a la Comissió de Cultura del Congrés dels diputats, s’acaba d’aprovar per unanimitat una proposició no de llei presentada pel grup d’Esquerra Plural. L’eficàcia de la proposició de llei dependrà de quan arribi l’hora de posar-hi euros, i afecta les llibreries espanyoles. A vaive llibres defensem l’especificitat de les llibreries catalanes, per la seva necessitat d’atendre dos mercats diferents, que es superposen en molts aspectes, però que no són coincidents. Ni les característiques del client, ni les condicions industrials ni les motivacions empresarials són iguals. Les llibreries catalanes tenen necessitats i característiques especials.
M’agradaria que el Parlament de Catalunya hi pensés més. Entre molts motius per superar l’Estat autonòmic, un d’important  és poder definir des del país la naturalesa de les necessitats susceptibles de ser regulades des de l’administració, i de fer-ho d’acord amb les necessitats dels sectors que operen a Catalunya. La regulació del sector del llibre no és només un assumpte de govern, dirimible sols amb la interacció de representants del sector i l’administració. Hauria de ser un assumpte de país, i, com a tal, hauria d’estar en permanent debat polític. En el cas de Catalunya, el Parlament de Catalunya hauria de potenciar des de l’acció política la promoció de les llibreries que compleixen un determinats paràmetres que, al meu parer, no haurien de ser massa diferents d’aquests, i que tampoc estan allunyats dels que conformen la llibreria tradicional, però avui en perill si ens quedem en les paraules i en la inacció:
  • Compromeses amb la llengua
  • Vertebradores en el territori
  • Referents en el comerç de proximitat
  • Dinamitzadores culturals i educadores

Això, és clar, el Parlament actual només ho pot fer des del reconeixement de les característiques específiques del sector editorial en català respecte de l’espanyol, i amb els topalls i límits imposats pels criteris estatals. Sense cap mena de dubte, un Parlament que pogués definir els sectors productius amb criteris propis, i determinar els seus propis límits i prioritats ho faria amb molt més punteria i capacitat d’actuació

Però els llibreters no poden pensar que són els animals de companyia que tenen el menjar a la taula, i que, a sobre, els és posat. Tampoc han de posar exclusivament els seus lògics interessos gremials per davant en les reves exigències reguladores. Han de ser capaços d’adaptar-se. De la seva capacitat d’evolució dependrà, en gran mesura, la seva credibilitat i la seva capacitat d’exigència.
Per començar, i com ja fan moltes llibreries, han d’assumir i transmetre que una llibreria és molt més que una botiga on es venen llibres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *