Notícies

Les novetats de Labreu

Zona Zero i L'estrangera, dues novetats de labreu edicions
Zona Zero i L'estrangera


Els de Labreu marxen de vacances amb els deures fets, amb forma de dues novetats que arribaran a llibreries la primera setmana de setembre.

Són dues novel·les que coincideixen en una protagonista femenina novaiorquesa. Totes dues —des d’òptiques molt diferents— narren l’esclat de la història en el dia a dia, el trasbals davant el canvi i l’aprenentatge de la presa de decisions contra l’atzar.

Es tracta de Zona Zero, de Núria Busquet i L’estrangera, de Serguei Dovlàtov.

Les obres

Zona Zero

La Jane creia fervorosament en la vida normal, fins fa ben poc. El marit l’ha abandonat i ella s’ha instal·lat a Manhattan. L’onze de setembre de 2001, des de l’oficina contempla, amb un got de cafè a la mà, un dels fets més tràgics de la història de Nova York. D’aquell moment, se n’allunya empolsegada i aviat iniciarà un combat contra la dona que cau de les torres. Primer contemplant-se des de fora, estèticament. Més tard enfangant-se en el batibull de la neteja necessària per reconstruir a partir de les restes de material inert.

La novel·la és una descripció de la runa, des del seu origen fins a l’inici del desenrunament, en instantànies ordenades i combats ficticis amb el poder limitador de la ment. Un procés de dol artístic viscut des de la descripció freda de la tragèdia i el caos encès posterior. Un temps d’engolida, d’escletxa sobtada al peu d’abismes. És una història absorbent, servida amb una escriptura contundent i física. Núria Busquet ens proposa un dol material i espiritual, un text centrífug que fusiona la història personal i la història universal, per mirar de crear una tela fixa de color blau Klein.

La novel·la és el vintè volum de la col·lecció Cicuta, té 276 pàgines i sortirà amb un preu de 16€.

L’estrangera

Marússia Tataróvitx, filla d’alt funcionari soviètic, està acostumada a gaudir de privilegis i viu envoltada d’admiradors. No té motius raonables per voler abandonar Rússia. Però contra tot pronòstic, sense saber ben bé per què, com un caprici més o com una fugida endavant, decideix emigrar i s’instal·la a casa d’uns parents, a Queens. Allà s’hi troba una comunitat russa impermeable a la cultura americana i plena de personatges típicament dovlatians.  Als Estats Units, la Marússia tampoc hi acaba de trobar la felicitat. Sorprèn i preocupa la comunitat, aparellant-se amb Rafael González, galant i mestre de la picaresca, que serà una caixa de sorpreses esbojarrada i exasperant. La vida sentimental de la bella dona russa és el centre de la rumorologia del barri. Les dones la critiquen. Els homes, en general, la compadeixen. I per acabar-ho d’embolicar, Dovlàtov, com a personatge, es converteix en confident de la protagonista.

Una de les novel·les més còmiques de Dovlàtov, amb moments de ritme trepidant i aires de Kurt Vonnegut. Una farsa sobre la comunitat russa a Nova York, emparentada amb La filial i la segona part de L’ofici. Dovlàtov narra com sobreviure és poca cosa i la felicitat encara costa més.

L’estrangera és el vint-i-quatrè volum de la col·lecció La intrusa, té 150 pàgines, i us costarà també 16€. La traducció està signada per en Miquel Cabal.

Els autors

Núria Busquet Molist (Cardedeu, 1974). Traductora, escriptora, activista cultural. Es dedica a la traducció literària, la transcreació com a traductora autònoma i l’escriptura com a destí vital. Ha traduït teatre i poesia: Quatre minuts, dotze segons, de James Fritz, Verí, de Lot Vekemans,  Nit fidel i virtuosa, de Louise Glück, Corb, de Ted Hughes, Clarice Lispector i José Saramago. El gener de 2019 guanyà el premi Jordi Domènech de traducció de poesia per la traducció de El Colós, de Sylvia Plath. Ha publicat el poemari propi Arca mínima (Edicions Tremendes, 2016) i la novel·la Partícules (Lleonard Muntaner, 2017) guanyadora del premi Pare Colom de novel·la i del 19è premi El lector de l’Odissea. És organitzadora del Festival de Poesia de Cardedeu PAM! (Poesia a Manta!) i participa com a poeta en recitals i activitats relacionades amb la poesia i amb la traducció de poesia arreu del territori. Escriu en el blog literari Els crits de les bèsties a la nit.

Serguei Dovlàtov va néixer el 1941 a la ciutat d’Ufà, Unió Soviètica. Va estudiar a la Universitat de Leningrad i va fer el servei militar com a vigilant en un camp de treball. Entre d’altres feines, va fer de periodista a Leningrad i Tallinn, més endavant treballà com a guia al Parc Puixkin. Moltes d’aquestes experiències va traslladar-les al paper en títols com La zona, La maleta, El compromís, Els nostres, La filial, El parc i L’ofici,  tots ells publicats a LaBreu Edicions. Fins a l’arribada de la perestroika, a l’URSS només hi va publicar com a periodista, mai com a narrador. A finals dels setanta va abandonar el país. I pocs anys abans de morir, als Estats Units, va acabar rebent el reconeixement que es mereixia, gràcies a la publicació dels seus relats a la prestigiosa The New Yorker.

En català té un un públic lector absolutament entusiasta de les seves aventures i escriptura precisa, irònica i hilarant.

Font: Labreu Edicions

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada