Maria Jesús Bolta

La Mancomunitat de municipis de La Safor, convoca cada any el premi Carmesina de literatura en valencià, adreçat a un públic d’entre 8 i 11 anys. El premi està dotat amb 3000€, i demana obres d’entre 25 i 60 pàgines. En bé de l’ecologia les bases anuncien que els originals poden presentar-se escrits en una o dues cares. No preveuen fer discriminació positiva en cas d’empat a favor dels segons, però estaria bé.

De Barcelona estant iniciatives com aquesta ens queden lluny, i això és greu. Barcelona és un nucli editorial potentíssim, tant en català con en castellà. Parlem d’indústria. I és com indústria que l’opinió publicada, les iniciatives editorials i les dinàmiques massa instal·lades tenen poc en compte les perspectives culturals a l’hora d’analitzar-se a ella mateixa. Tot el que queda fora de Barcelona queda lluny.

El grup editorial Bromera, amb el seu segell Tàndem Edicions, col·labora en el premi Carmesina, que enguany ha vist com vint-i-tres obres arribades de set províncies d’Espanya hi optaven. La nota de premsa de l’editorial destaca que tres procedien de la pròpia comarca de la Safor-Valldigna.

Per motius anàlegs als que esmentem, la Maria Jesús Bolta no és una figura present en els debats i cenacles de la capital. I, tot i així, ha escrit des de 1987 més d’una vintena de llibres per a infants i joves en la nostra llengua, la major part editats per editorials valencianes. Enguany acaba de guanyar el Carmesina per l’obra El cel és blau. El món editorial en valencià, els premis literaris, els autors i els públics tenen a valència una dinàmica paral·lela a la del Principat, però la integració de les dues dinàmiques és molt defectuosa. Per això notícies com aquesta ens haurien de fer pensar.

De la Maria Jesús és aquesta petita declaració de principis, que, probablement, omple de sentit la seva feina:

Si dic bon dia és perquè parle valencià.
Si pronuncie amb goig Xàtiva, Llíria o Carcaixent és perquè parle valencià.
Si els meus fills són Jaume, Jordi, Neus o Llum és perquè parle valencià.
Si use tenir i venir però també tindre i vindre és perquè parle valencià.
Si em sent a prop d’Estellés i d’Ovidi és perquè parle valencià.
Si tinc un jardí a vessar de margarides i roselles és perquè parle valencià.
Si decidisc generosament “hablarle en castellano” és perquè parle valencià.
Si vosté sap que jo existisc és perquè encara parle valencià.

La meua llengua no provoca, no insulta, no intimida.
No agredeix.
No margina.
La meua llengua fa viure el poble que la vetlla.
La meua llengua fa lliure el poble que la parla.

Felicitats!

Maria Jesús Bolta guanya el Carmesina d’enguany

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada