Per què vull escriure?

Hi ha infinits motius per escriure

Probablement, tot ha començat amb una idea. Com una mosca collonera ha fet niu al teu cervell, i allà la tens, tota còmoda. Tothom en té, d’idees. la immensa majoria es perden, abans de concretar-se en res tangible. Els escriptors en trien algunes per escriure. D’aquesta tria neixen les obres literàries. Els motius que fan que els escriptors i les escriptores prefereixin escriure abans de dedicar-se a altres feines potser menys esforçades és, en el millor dels casos, un misteri. I, en el pitjor, un inefable d’impossible concreció, perquè, de fet, no existeix com a categoria. Segurament hi ha infinits motius per escriure. Però massa sovint les persones que escriuen -sobre tot les que no mengen d’allò que escriuen- no tenen resposta per la pregunta per què vull escriure?

Gairebé tots els lectors de ficció comparteixen un fet que els empeny a capbussar-se en les històries que altres han escrit. És en aquest fet de submergir-se en una història, d’esdevenir una persona altra de qui ets quan no llegeixes, que resideix allò més màgic del fet de llegir. I això ho escric perquè estic convençut que el primer que empeny una persona a voler escriure és, justament, el plaer que obté quan llegeix. Quina mena de persona que obté un gran plaer no busca la manera de escampar-lo o compartir-lo per donar-li més sentit?

Més enllà d’aquest punt de partida primigeni comencen les especificitats. Hi ha persones que s’ho plantegen com un repte. N’hi ha que volen educar. També n’hi ha que volen entretenir. Potser ser tingudes en compte. O miren de fixar les coses que els passen pel cap. O guanyar diners. O la simpatia d’alguna persona concreta. O fer-se immortals pel camí del reconeixement de la història. O…

Una novel·la és, sobre tot, un artefacte per ser compartit

…o, potser, només vols compartir. Desconfio per sistema de les persones que escriuen i diuen que escriuen per ells i prou. Potser n’hi ha algun, però estic convençut que els que ho diuen i no ho pensen són molts més que els que ho diuen de debò. La imatge que domina el cap de la majoria infinita de les persones que escriuen és la del llibre. La història s’ha encarregat de prestigiar aquest producte que vehicula cultura, sentiments, sensacions, desitjos o inquietuds. Ho crec, malgrat l’esforç de tants editors que avui s’entesten a trivialitzar-lo a base d’edicions mal fetes o prescindibles, amb la idea que produint molt també es consumirà molt.

No. Un escriptor sempre vol compartir. George Orwell va dir que escrivia perquè volia exposar una mentida, algun fet sobre el qual volia cridar l’atenció. I afegia que la seva principal preocupació era ser escoltat. I avui dia la tecnologia posa més fàcil a possibilitat de ser escoltat. Fer un llibre, de paper o de dígits binaris, és més senzill que mai, i l’autor pot optar amb una certa facilitat per fer-se ell mateix el llit. Només hi ha un problema en aquesta opció. Com que fer un llibre és fàcil, també és fàcil fer-ho malament. Jo penso que el llibre i la feina editorial són dignes d’un respecte que voreja la veneració. L’escriptura i l’autoedició són activitats a l’abast de tothom, però que demanen ser enfocades d’una manera professional. L’editor Jason Epstein va dir que la feina d’editar era, per definició, una indústria artesanal.

Tinc clar per què vull escriure?

Si estàs llegint això és probable que hagis tingut una idea, i la vulguis convertir en una història escrita, i aquesta en un llibre, imprès o electrònic. Si has compartit aquesta idea, és fàcil que t’hagin dit que has de saber quins objectius tens pel teu llibre, on vols arribar. És una pregunta amb trampa, perquè els objectius, si no es quantifiquen i s’estableixen amb sinceritat, acaben definint més aviat desitjos que fites abastables. Abans dels objectius jo et recomano que t’asseguis amb tu mateix, i estableixis una conversa amb una pregunta ben clara: per què vull escriure?. No tinc cap mena de dubte que la resposta que et donis t’ajudarà a definir els teus objectius d’escriptura i edició, perquè t’ajudaran a imaginar qui són els lectors i lectores que estan disposats a compartir un temps de la seva vida a escoltar allò que tens per dir-los.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top