Com explicaven al segle XVI, en català, les mesures contra l’epidèmia a l’Alguer

No sortir de casa sense una canya de sis pams per a mantenir la distància de dos metres amb la resta de persones que vagin pel carrer. Tancament de l’oci nocturn, com els jocs i els balls. Confinar-se a casa i que només surti una persona a comprar. Ajudar econòmicament o amb el que necessitin les persones que no tinguin diners però que hagin d’estar confinades. Si hi ha algú malalt però no infectat, que no vagi a l’hospital, que sigui tractat a casa. Tancament perimetral de la ciutat… Totes aquestes mesures, que semblen sortides de decrets del govern d’aquest darrer any, en realitat foren escrites fa més de quatre segles. Les va redactar, en català, el 1588 Quinto Tiberio Angelerio (1532-1617), un “físich i doctor en medecina de la terra de Bell Fort del Regne de Nàpols” arran d’un brot de pesta que va assotar l’Alguer, a l’illa de Sardenya. El periodista Martí Crespo, curiós de mena, va topar amb el text i de seguida va tenir clar que el volia transcriure i publicar. I és així com ara Vibop, una editorial que acostuma a publicar llibres de petit format relacionats amb la literatura i el vi sempre amb gran delicadesa, treu a la llum Instruccions per combatre epidèmies, avui i fa cinc segles. La casualitat que arrodoneix la publicació és la que porta a la il·lustració de la coberta, un mural de Roc Blackblock que retrata el doctor de la pesta. Demanem a Martí Crespo que ens n’expliqui més detalls.

Sembla que el doctor Angelerio va tenir una certa anomenada entre els metges i experts de l’època. Es va formar en unes quantes universitats italianes, i a començament del 1580 es va plantar a l’Alguer com a doctor en cap. Venia de Messina, a l’illa de Sicília, on hi havia hagut una epidèmia de pesta feia pocs anys. Quan el 1582, a l’Alguer, va veure els símptomes que presentava un mariner que havia arribat al port, probablement de Marsella o de Barcelona, va detectar que eren molt semblants als que havia vist a Messina i va alertar la població del perill que hi hagués un principi d’epidèmia de pesta. No se’l van creure. Us sona? “No volien creure-se’l. No volien tancar la ciutat, ni el comerç, no volien prendre mesures dràstiques. Però ell va continuar insistint que si no s’hi posaven, prendrien mal”, explica Crespo. “La realitat és que va començar a haver-hi un degoteig de persones que emmalaltien i es morien. Al final, en comptes de linxar-lo, que és una de les opcions que corrien per la ciutat, perquè n’estaven tips, de les profecies d’Angelerio que consideraven apocalíptiques, se’l van acabar creient i van aplicar unes determinades mesures per a intentar de frenar l’epidèmia.”

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Més articles sobre el mateix tema

Scroll to Top