“L’anell”

L'anell

¿I si fos, l’ull de bou, vòrtex de llum

i no l’ull mort de vidre que ens aombra

quan, de reüll, convida a abraçar l’ombra

del fons del mar, color de negre fum!

Que bell, un ull de bou que resti obert

al blau del cel o al verd de la mar fonda!

Seguir, a sopluig, el temps; la seva ronda

de fosca i llum, sentint-me’n a cobert.

«L’anell és aproximadament un dietari o una memòria d’uns dies passats a París del protagonista del poema amb la seva amiga. Ens parla en primera persona a partir de converses i de passejos. Estem arran de vida i de les coses, de l’atzar que pot prendre —dins el poema— la forma de la rodona necessitat.


Els últims poemes de Jordi Llavina parteixen d’aquí. I és des d’aquest caminar atent que, arribats a un punt, el llenguatge es fa dens entorn d’una imatge i qualla en un poema com a rúbrica o fa un pas més i esdevé poema independent. L’ús de la cançó com a gènere poètic vindria a subratllar aquesta fidelitat a l’experiència propera. Sense renunciar a aquest camí com a porta d’entrada, podem connectar amb els paisatges més diversos i amb reflexions que desemboquen al centre mateix de la seva poesia.»
Marc Galofré

Jordi Llavina Murgadas (Gelida, 1968) és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Ha treballat en el món editorial, en l’ensenyament i, durant vint anys, ha exercit com a periodista cultural (Catalunya Ràdio, La Vanguardia, TV3, Sàpiens, El Punt Avui, El 3 de vuit…). Va presentar durant cinc anys i mig el programa de llibres diari ‘Fum d’estampa’, a l’extinta Catalunya Cultura.

L’any 2014 va ser comissari de l’Any Vinyoli. Cada dilluns publica un article d’opinió al diari Segre i també escriu crítica de llibres per a l’Ara. Actualment ensenya llengua i literatura catalanes a l’institut Milà i Fontanals, de Vilafranca del Penedès.

Ha publicat una vintena de llibres, entre els quals els de poemes Vetlla (Premi Vicent Andrés Estellés 2011 i Premi de la Crítica 2013), Contrada, Matí de la mort, Ermita (Premi Lletra d’Or 2018) i El magraner (Premi Marià Manent 2019).

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Més articles sobre el mateix tema

Scroll to Top