Raül Garrigasait i Miquel Cabal presenten la nova traducció de “Crim i càstig”

Miquel Cabal amb Crim i càstig

La Casa dels Clàssics presenta una nova traducció del gran clàssic de les lletres russes que és també una de les obres cabdals de la literatura universal, Crim i càstig de Fiódor Dostoievski. Aquest és el tercer volum de la col·lecció Bernat Metge Universal, amb la traducció del doctor en lingüística i traductor del rus Miquel Cabal Guarro i amb un pròleg de l’escriptor Francesc Serés.

Raül Garrigasait, president de la Casa dels Clàssics, ha explicat que els tres volums de la col·lecció són una declaració de principis. «Comencem amb la prosa poètica d’un grec antic, la Ilíada d’Homer, el segon és la novel·la fundacional de la literatura anglesa moderna, Robinson Crusoe de Daniel Defoe. I el tercer volum és una de les novel·les més emblemàtiques i grandioses del segle XIX, Crim i càstig de Fiódor Dostoievski.» 

Des de la Casa dels Clàssics es reivindica la força intempestiva dels clàssics per ser obres desconcertants que ens deixen estupefactes perquè ens parlen des d’una altra època del que som avui. «En l’era digital en la qual vivim, tenim tirada a relativitzar-ho tot, a la ironia, a fer servir eslògans… Dostoievski és exactament el contrari de tot això. Escriu per respondre les grans preguntes: sobre el mal, sobre la innocència, sobre la fe o la condició humana.» ha reblat Garrigasait.

En la novel·la, iniciem un viatge vital amb Raskólnikov, un estudiant arrogant i endeutat que veu en la mort d’una vella que li presta diners a canvi de penyores l’únic camí per escapar de la situació desesperada en què es troba. Dostoievski davalla a les profunditats de l’ànima humana a través de les angoixes i dels dilemes morals d’aquest jove estudiant, que no són sinó el xoc entre la moral utilitària i la moral cristiana. I, alhora, aquest descens a l’infern corre en paral·lel al de la ciutat de Sant Petersburg, en plena decadència i retratada per l’autor sense concessions, a través d’una galeria de personatges absolutament memorables.

Aquesta edició arriba gairebé cent anys després de la publicació de la primera i única traducció en llengua catalana, a càrrec del traductor i revolucionari Andreu Nin. «Igual com Andreu Nin va oferir una traducció adaptada al llenguatge del segle XX, calia ara una traducció per ser llegida al segle XXI», així justificava Garrigasait la necessitat d’aquesta nova traducció. Per la seva banda, el traductor Miquel Cabal Guarro ha explicat com es va plantejar aquesta traducció tenint en compte que ja n’hi havia una de bona. A més d’oferir una edició amb un llenguatge contemporani, «volia fer la meva traducció en la meva conjuntura concreta, que a més, tenia lloc enmig d’una pandèmia.» 

«Dostoievski escriu com li dona la gana», Cabal ha explicat així el caràcter transgressor de l’autor rus que l’ha obligat a argumentar molt bé totes les tries que ha fet durant el procés de traducció. El traductor ha posat també de manifest la importància de les moltes veus que hi ha a l’obra: «Dostoievski crea un conjunt de veus, cadascú parla a la seva manera i calia ser capaços de transmetre això en la traducció.» Les veus de l’obra acaben construint una novel·la que diu moltes coses alhora: «En Dostoievski no hi trobes un dogma, hi ha un xoc de visions que dona lloc a la construcció duna novel·la fantàstica.»

Finalment, ha destacat també la visió de la ciutat de Sant Petersburg que ofereix Dostoievski, molt diferent de la imatge de ciutat elegant i burgesa que ofereix la tradició novel·lística del segle XIX. «El Sant Petersburg de Dostoievski fa tuf, és misteriós, la gent és desgraciada…»

Per últim, s’ha destacat que Crim i càstig és el llibre més llegit a les presons russes. Cabal ho atribueix al fet que és una obra sobre un fet criminal i el dilema de la redempció, però també que Rússia és un país on es llegeix molt, també a dins de les presons. 

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Més articles sobre el mateix tema

Scroll to Top